Portafolis
del Postgrau d'Ensenyament de Català per a Persones Adultes
CONCEPCIÓ PRÈVIA SOBRE EL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENATGE
No ho negaré. Sempre he estat bona alumna i m’ha agradat estudiar. Per tant la meva primera experiència ha estat la d’aprenent en tots els sentits. Quan era petita m’agradava anar a l’escola i aprendre coses noves. Però quines experiències d’aprenentatge em van marcar?
Experiències aprenentatge
De l'escola sobretot recordo les visites a llocs (un forn de pa, el riu Llobregat), les representacions de teatre, les exposicions d’art que fèiem, les classes de pretecnologia (manualitats), un joc de càlcul, les cançons...M’adono mentre escric que els
aprenentatges vivencials són els que m’han deixat més
petjada. Els aprenentatges que han implicat una acció
més completa, i no només pensar i escriure. Recordo
especialment la classe de quart, en la qual teníem una
professora que ja no ens tractava com a nens petits.
Ella ens feia fer un concurs de càlcul per grups amb uns
dibuixos, que ens motivava molt. Ens ensenyava cançons
de cantautors, ens parlava d’ella i no ens feia pintar tots
els dibuixos i tampoc ens deia allò de "no us sortiu de la
ratlla". Aquella llibertat, aquell pas endavant, em va agradar. Posteriorment, a la secundària, recordo especialment les classes d’història d’un mestre que ho vivia i ens ho feia viure. També les classes de filosofia, pel contingut i la ironia del professor.
Escola de Lurdes, quan feia 1r de primària
Què significa ensenyar
Parlaré sobre la meva experiència. És evident que tinc molta més experiència com a aprenent que com a ensenyant. L’ensenyament informal és inevitable i l’ensenyament no formal, com a monitora d’esplai, el vaig fer però no en tinc cap record en especial. Per mi la
meva experiència com a ensenyant ha estat fent
voluntariat a La Troca, Escola Comunitària de Formació
Permanent d’Adults, durant un any i mig. Vàren ser les
classes de conversa en espanyol per a immigrants,
la majoria dels quals portaven pocs mesos a Espanya,
i les classes d’alfabetització. Per a mi va ser una
experiència valuosa i molt gratificant. Que després
vaig extrapolar a altres llocs com a voluntària.
Però com a experiències d’aprenentatge vull remarcar la meva
estada a un esplai. Per a mi, l’aprenentatge allà ha estat tant
o més valuós que l’aprenentatge a l’escola. L’entorn, els amics,
els monitors i les activitats feien que sense adonar-me
aprengués un munt de coses de forma implícita. Després a la
carrera, recordo els professors que ho vivien, i s’hi dedicaven.
I a la residència a l'hospital, realment vaig aprendre de forma
més significativa perquè ja era sobre la realitat i això
ensenyava molt.
En resum, aprendre és adquirir coneixements, no dic res de nou. Però segons la meva experiència, un aprenentatge de qualitat és el que inclou més facetes de l’experiència humana. Per tant, no només de forma purament intel·lectual sinó a partir de la interacció social, de l’acció i de la utilització de diversos estímuls (auditiu, tàctil, visual...). Però no em vull oblidar del que és per a mi l’element primordial i guia: l’emoció. L'emoció és el que de manera natural fa de motor per seguir aprenent.
Campaments d'estiu a Planoles amb l'esplai
La Troca, Escola de formació permanent adults.
Situada a la Lleialtat Santsenca
Clica al logotip per accedir a la
pàgina web
Per a mi ensenyar és transmetre coneixements i assegurar-nos que els alumnes ho entenen i ho poden aplicar. Evidentment, ensenyar és també donar eines perquè els alumnes siguin autònoms i crítics amb el que ens envolta. Però bé, no em vull extendre en més explicacions del que ja està escrit. Però sí que vull rememorar un moment de les classes de conversa a La Troca. Recordo que en una sessió de conversa vaig citar un concepte que una alumna, que portava pocs mesos a Espanya, va entendre perquè ho va poder associar amb una cosa significativa del seu entorn. Recordo la seva cara d’emoció en aquell moment. Un canvi qualitatiu en la seva expressió facial, que per a mi es traduïa en un canvi intern. I és precisament aquest canvi qualitatiu en els propis esquemes el que penso que hem de generar quan ensenyem.
Per finalitzar, i lligat amb l’exemple anterior, també recordo durant aquell
temps que vaig assistir a unes sessions de formació sobre la tasca
d’alfabetitzar a la Comissió de Formació. El nostre formador (Alfons Formáriz),
al final de la classe, ens va dir que cantaríem una cançó i faríem una
coreografia per tal de recordar que és el més important a l’hora de fer classe.
I ens va dir: això és el que més recordareu de tota la classe. I en efecte, va
ser així. L’experiència rica i emocionant d’aquell moment va esborrar quasi
tota la resta. I en sortir només vam parlar d’això.