Portafolis
del Postgrau d'Ensenyament de Català per a Persones Adultes
observació de l'aula de pràctiques
Divideixo aquest apartat en dos punts: el context i l'observació.
CONTEXT
El Consorci per la Normalització lingüística (CNL)
Inicialment vaig demanar fer les pràctiques al SAIER (que està inclòs al CNL), però no va ser possible. Així que finalment vaig realitzar-les al CNL de Sants, el barri on visc. Així que ben a prop de casa.
Les companyes que havíem de fer pràctiques al CNL vam tenir una primera reunió informativa a la seu central del Consorci, al carrer Quintana de Barcelona. Allà ens van donar quatre pinzellades de què és el Consorci, quins objectius té, com està finançat i quins serveis ofereix. Ens van donar el contacte de la nostra delegada i ens van entregar fullets informatius, una carpeta i material per esciure
Aquí teniu l'enllaç del CNL: https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/
Carrer Quintana, on es trob la seu central del Consorci a Barcelona
Els fullets informatius que ens van entregar
El CNL de Sants-Montjuïc i Les Corts
El CNL de Sants-Montjuïc i les Corts té la seva seu al carrer Guitard 17, just per sobre de l'Estació de Sants. Hi ha una segona seu, recentment estrenada, que es troba al barri de les Corts, al carrer Doctor Ibáñez 38. Aquesta es troba al Centre Cívic Cristalleries Planell (un edifici acabat de rehabilitar). Jo vaig fer les pràctiques a la seu de Sants, on hi ha una classe, la secretaria, l'aula de professors, l'oficina de la delegada i els serveis d'assessorament i dinamització lingüística. Com que és petita, moltes classes es donen en centres cívics o socials del districte i de les Corts, com la Sala Pepita Casanellas de la Zona Franca, el CC Albareda del Poble-Sec, la seu de les Corts i altres centres. La delegada és la Sílvia Aregall, que em va fer de tutora juntament amb la professora Eva Calafell.
Aquí teniu l'enllaç de la delegació de Sants-Montjuïc i les Corts:
https://blogs.cpnl.cat/connectats/
La seu de Sants-Montjuïc, situada a sobre l'Estació de Sants. Comparteix edifici amb l'Escola Jaume I
La seu de Les Corts, situada al recentment rehabilitat Centre Cívic Cristalleries Planell
L'ENTREVISTA: la Sílvia Aregall porta treballant al Consorci des que es va fundar, o sigui, 30 anys. Donada la seva experiència, em va semblar que seria bona idea de realitzar-li una entrevista perquè m'expliqués una mica sobre la seva trajectòria, la història i l'estat actual del CNL de Sants. També vam parlar de l'evolució de les motivacions i els perfils dels alumnes per aprendre català i com veia ella l'estat actual d'aquest.
El que més em va cridar l'atenció de l'entrevista va ser que al principi de l'existència del consorci qui ocupava els cursos d'intermedi i suficiència eren catalanoparlants que no havien tingut l'oportunitat d'aprendre el català per la situació política. Ara aquests cursos els ocupen no catalanoparlants que venen per motivacions laborals o per millorar el seu nivell de català. En aquests cursos, es produeix un encontre molt enriquidor, ja que els alumnes catalanoparlants (que són menys que abans) ofereixen un input oral molt ric que ajuda als no catalanoparlants a millorar el seu nivell oral. En canvi aquests, aporten aspectes de l'estudi teòric de la llengua als catalanoparlants que els serveixen per millorar fonamentalment la gramàtica i l'ortrografia.
Escolteu l'entrevista amb la Sílvia Aregall
OBSERVACIÓ
Planificació de l'observació
El període de pràctiques era del 10 al febrer al 15 de març i havia de tenir una durada mínima de 30h. Dins d'aquestes hi havia d'haver almenys 3h de pràctiques com a docent, i la perparació de la seqüència didàctica a impartir.
Després d'un previ contacte per correu electrònic, vaig tenir una entrevista amb la Sílvia Aregall, i vam establir els horaris, els nivells i els centres on faria l'observació.
L'horari va quedari així:
Les hores de preparació de la sessió varen ser set i la intenció era fer tres hores de classe, però degut a les mesures de confinament pel covid-19 van ser-ne dues al final.
A part de l'aspecte organitzatiu també vaig fer una planificació del que seria la meva observació, aquesta havia de respondre a les següents preguntes que jo mateixa em vaig contestar:
Què volia observar? El context, l'aula, el material, el professor i els alumnes.
Per què? Volia saber quines coses de les que havia estudiat es posaven en pràctica i quines noves informacions podia obtenir.
Per a què? Per tal de poder introduir a la meva pràctica les coses que he comprovat que funcionen a l'aula.
Com? Prenent notes amb portàtil o la llibreta, fent fotos, enregistrant en vídeo i realitzant entrevistes.
Qui? Observant i interactuant amb les professores, la delegada i els alumnes.
Quan? Durant l'observació a l'aula, i en petites trobades amb la professora i la delegada.
OBSERVACIÓ BÀSIC 1 (A2 del MERC)
EL CONTEXT
L'aula de català es troba a la Sala Pepita Casanellas, situada a l’Oficina de Serveis Socials i d’Atenció al Ciutadà de la Zona Franca. En concret al Passeig de la Zona Franca 185, de Barcelona. És una zona humil del districte.
Vista des de Serveis Socials: el Passeig de la Zona Franca amb el metro Foneria.
L'edifici de Serveis Socials, on es troba la Sala Pepita Casanellas
Vista de l'entrada
EL
EL CURS
Tipus de curs: extensiu
Nivell: bàsic 1 (A2 del MERC)
Època del curs: van començar al gener, o sigui que porten un mes.
Moment del dia i horari: dimarts i dijous de 11.45 a 13.45
Quantitat d'alumnes: normalment són 14 alumnes, tot i que n'hi ha molts més apuntats.
L'AULA
És una aula força espaiosa dividida en 5 files de taules. Té una pissarra al davant: és blanca (funciona amb retoladors), mòbil i no gaire gran. Darrera la pissarra hi ha les finestres i una porta que dona a un espai verd: el Jardí dels Drets Humans. L'aula no té cap mena de decoració ni projector.
L'aula de català des de l'última fila
El Jardí dels Drets Humans vist des de la porta de l'aula
EL MATERIAL
La professora utilitza el llibre Curs de català bàsic B1 editat pel Centre de normalització Lingüística de Barcelona, l'any 2008. Ho complementa amb fotocòpies, on hi ha més exercicis, i àudios.
El llibre de classe, editat pel CNL de Barcelona
LA PROFESSORA
Aspectes personals
Presència: l’Eva té una presència molt agradable. És un persona que sempre somriu i et fa sentir còmode a la seva classe.
Veu: té una veu càlida i utilitza un to ni massa fort ni massa fluix. Normalment, a l’hora d’explicar, modula la veu amb una cantarella pròpia, que dóna un toc de lleugeresa al seu discurs com a professora.
Claredat: dóna instruccions precises i s’explica de forma clara. De tant en tant fa dibuixos a la pissarra que fan l’explicació més entenedora.
Aptitud
Coneixement del tema i la matèria: té un bon coneixement de la matèria i dels aspectes diferencials dels diferents parlars a l’aula. Per exemple, coneix que els alumnes castellanoparlants de Sud-Amèrica tenen dificultat amb el tractament de vostè i vosaltres en català. Igualment, de tant en tant tradueix alguna paraula en castellà i en anglès al mateix temps, per tal que tothom se’n pugui fer la idea. La seva parla del català és de la variant central i del tot correcte.
Actitud: la seva actitud és motivadora, molt tranquil·litzadora i poc rígida, fet apropiat per a un B1, en el qual els estudiants s’han de sentir còmodes per deixar-se anar. Com he dit abans, és molt somrient i crec que això aporta un bon clima a la classe. Així mateix és flexible amb qui no porta els deures o fa errors. Procura interaccionar amb tots els alumnes, i si un alumne fa molt que temps que no ve li pregunta què ha passat sense jutjar-lo.
Objectius i continguts
L'Eva segueix els objectius i els continguts del llibre. Normalment explica els objectius comunicatius a la classe. Quan vol continuar un tema començat anteriorment ho explicita i fa un recordatori dels contiguts.
Metodologia
La metodologia es divideix en: enfocament, deures, avalaucions, com treballa la gramàtica, correcció d'errors, treball d'aspectes socioculturals i interculturalitat.
Enfocament: l'Eva utilitza essencialment un enfocament comunicatiu, ho puc objectivar per les següents raons.
1. Posa el focus en la competència comunicativa dels alumnes ja que genera situacions de comunicació reals.
Exemple: en el tema de transports, per tal de practicar els exponents agafa i fins a ho fan a través d'un mapa del metro de Barcelona. La consigna és explicar com van des d'un punt fins a un altre.
2. La llengua vehicular és la L2 tot i que no es posa estricta si un alumne parla en castellà per tal de fomentar la comoditat dels alumnes i el seu vincle amb el grup-classe.
3. Durant la classe proposa jocs de rol i lingüístics.
Exemple: l'Eva va dissenyar una guerra naval que es jugava una parella contra l'altra. En comptes de números i lletres hi havia els pronoms personals i un verb que havien de conjugar. També va fer un bingo per aprendre nou vocabulari.
4. Fomenta que es treballi en parelles o petits grups i passa pels grups mentre fan les activitats i dona feedback.
5. El vocabulari sorgeix de la funció comunicativa. Es crea un buit d'informació que dona opció a triar un input, a partir de l'ouput emès es rebrà una retroalimentació.
Exemple: a l'inici de la classe, R. vol preguntar als companys que van fer al cap de setmana. L'Eva l'ajuda introduint input a la pissarra. Escriu: què vas fer el cap de setmana? Posa: “vaig anar, descansar....” (com es pot veure la professora demostra flexibilitat i posa els aprenents al centre, ja que no és un tema del curs). A partir d'aquí es genera una conversa entre els alumnes on es repeteix la seqüència buit d'inforrmació/opció de triar input/retroalimentació. L'Eva va fent preguntes ampliadores per animar la conversa: "Algú més ha vist Paràsits? Recomanaries a altres persones a anar a Berga?"
6. Avaluació correcció i fluïdesa.
Exemple: la professora proposa als alumnes un examen oral que consisteix en reproduir en veu alta un diàleg que han treballat a classe. Durant l'avaluació d'aquest no només té en compte la pronuncia sinó que també la fluïdesa del diàleg.
7. Distingir intencions: en alguns casos l'Eva proposa diversos exponents corresponents a una mateixa funció comunicativa.
Exemple: en el context d'anar a comprar comenta que es pot respondre de tres maneres. Es pot dir: patates, vull patates, voldria patates. Cada opció demostra un grau diferent d'educació al parlar.
8. Té en compte les opinions estudiants: em moltes ocasions l'Eva pregunta si els ha semblat interessant, o si els hi ha semblat fàcil o difícil l'activitat. Són preguntes que li permeten adaptar els continguts als alumnes.
Deures: l'Eva proposa exercicis per fer a casa per tal de reforçar aspectes treballats durant la classe. A la següent sessió els corregeixen, però no és estricta si algun alumne no ha fet els deures. Normalment són exercicis de gramàtica.
Avaluacions: en aquest nivell es realitzen avaluacions continuades i no hi ha una avaluació final. Aquestes poden ser tan escrites com orals i tenen un valor formatiu i formador. Per altra banda, si un alumne ha faltat més de 5 vegades durant el curs, no el pot assolir.
Exemples: l'examen oral prèviament citat. Durant aquest l'Eva passava per les taules i feia petites correccions. Tenia com a objectiu motivar que els alumnes estudiessin i fomentar la seva autoestima per tal de seguir endavant.
D'altra banda també va fer un examen escrit sobre les hores i els verbs d'activitats quotidianes en present d'indicatiu. Els hi va retornar corregit i amb nota (avaluació qualificativa).
Com treballa la gramàtica: l'Eva treballa la gramàtica posant el focus en la forma i de manera integrada en el context comunicatiu. Per tant la necessitat de comunicar condueix a l'estudi d'aquesta. Així doncs, normalment comença a treballar-la de forma implícita i després de forma explícita. També la treballa a través de jocs lingüístics.
Exemples:
Correcció d’errors: a les classes l'error és vist com un element natural del procés d'aprenentatge. L'Eva no els corregeix tots, només els aspectes que s'han treballat a classe. Quan algun alumne comet alguna falta l'Eva dona feedback amb l'exponent correcte simplement repetint-lo amb un to suau.
Exemple: un alumne diu tinc que i l'Eva diu tot seguit he de amb un to natural.
Treball d’aspectes socioculturals: aquest hi és present a la classe a través d'exercicis del llibre. Igualment quan hi ha alguna festa coneguda, com ara el Carnaval, explica en quins llocs de Catalunya hi ha carnavals famosos i treballen el tema. A part, també van realitzar una visita a la biblioteca Francesc Candel (just al costat del Centre Social) on van fer una visita guiada per conèixer-ne els serveis i la història.
Vegem-ne alguns exemples:
Interculturalitat: durant la classe vaig poder comprovar com l'aspecte intercultural hi era present. L'Eva molt sovint preguntava com es deia alguna paraula amb les seves llengües o preguntava (en el tema del menjar) si hi havien restaurants del seu país a Barcelona i si menjaven algun tipus de menjar diferent al d'aquí. També van celebrar el dia la llengua materna.
Exemples: un alumne mexicà va explicar que al seu país mengen grills i formigues fregits i que són molt bons. L'alumne israeliana va parlar del menjar kosher i va explicar quins restaurant hi havia a Barcelona que oferissin aquest menjar. També l'alumna italiana va recomanar restaurants dels seu país.
Activitats
Introducció del tema: l'Eva acostuma a introduir el tema fent pregutnes (coneixeu...?), d'aquesta manera elicita els coneixements previs. En moltes ocasions simplements l'anuncia i hi fa algun comentari com: aquest tema és molt útil, aquest tema el passarem més ràpid.
Instruccions: quan explica les activitats dona unes intruccions clares i concieses. Molts cops posa exemples per tal de donar un model als alumnes. Per exemple, en el joc de la guerra naval va fer l'exemple a la pissarra. Després acosutma a preguntar si s'ha entès, i si no, ho repeteix.
Tipus d'activitat: l'Eva combina diversos tipus d'activitats, vegem-ne uns exemples.
- escalfament
- presentació de nous continguts
- tancades
- obertes
- feedback: vaig poder observar les dues proves abans citades (escrita i oral). En el primer cas es donava un feedback qualificador, en el segon cas tenia una intenció d'estimular l'aprenentatge i augmentar l'autoestima.
Treball de les quatre habilitats: tot que és difícil trobar activitats pures, ja que les quatre destreses sempre es combinen, sí que vaig poder observar alguns exemples on en predominava una.
- comprensió oral
- expressió oral
- comprensió escrita
- expressió escrita
Gestió i dinàmica a l’aula
Organització de les activitats: normalment les activitats de classe són per parelles, en ocasions són individuals o per grups de 4 persones. L'Eva algunes vegades també promou que els alumnes es facin preguntes entre ells dins el grup-classe.
Desenvolupament de les activitats: al principi de la classe l'Eva sempre fa preguntes generals per crear un ambient distès i afavorir el vincle, com: què tal? Quin dia fa avui? Com ha anat el cap de setmana? És flexible amb la durada d'aquest espai, que depèn de les aportacions dels alumnes. De fet, aprofita els buits d'informació o els propis outputs dels alumnes per introduir algun aspecte nou de vocabulari o gramàtica.
Ambient de la classe: l'Eva crea un ambient participatiu i sense pressions, per la qual cosa els alumnes se senten còmodes. L'ambient és silenciós i els alumnes estan atents. De fet, alguns alumnes expressen la seva voluntat de continuar amb l'Eva el següent curs!
Gestualitat i emotivitat: com he dit abans l'Eva es mostra predominantment somrient durant la classe. És expressiva a l'hora d'explicar significats i de respondre als comentaris. Té una postura gràcil i lleugera, que li dona una presència amable. Gesticula quan cal, per emfatitzar el signifcat d'una paraula o expressió, però sense ser exagerada.
L'Eva Calafell porta anys treballant al Consorci, abans estava a la delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. És llicenciada en filologia catalana i té un doctorat en literatura medieval. Pel que fa a les seves fonts d'aprenentatge com a docent, comenta que la práctica i el model d'altres professors és el que més l'han ensenyat.
En aquest cas també comencen llegint un diàleg divertit. El practiquen en parelles. Després senyala les paraules en negreta i explica els verbs de la tercera conjugació, i la diferència entre purs i incoatius. Posteriorment fan un exercici tancat per practicar-ho.
Pàgina noranta-u del llibre
Explicació de la guerra naval a la pissarra. Fixeu-vos com hi afegeix una mena de transcripció fonètica de les vocals per facilitar-ne la pronúncia
Producció d'input a partir d'un buit d'informació
Examen oral, com es pot veure l'Eva ha posat unes vocals facilitadores per a la pronúncia.
Mostra d'examen escrit
A la fotocòpia podem veure com el primer exercici és un diàleg entre dues persones, que primer han de llegir en parelles. D'aquí n'extreuran els verbs que hi surten per tal de treballar-los explícitament, i posteriorment faran un exercici tancat. Després l'Eva els repassa a a pissarra.
A classe es van treballar aquestes dues pàgines on hi apareix la Festa Major de Gràcia i altres tradicions com el Tió de Nadal. L'Eva va fer participar els alumnes perquè expliquessin el que en sabien i ella va completar la informació. Evidentment, va ser un pretext per treballar la llengua
El dia de la llengua materna els alumnes van escriure les paraules hola, adéu i t'estimo en la seva llengua a la pissarra. La llengua hebrea va suscitar molta curiositat, i l'alumna va explicar aspectes de la seva escriptura ben interessants.
Per introduir el tema de les compres escriu preguntes que s'utilitzen per anar a comprar a la pissarra. Posteriorment miren les fotos i pregunta si comprenen el que està escrit. Tot seguit fa dues columnes a la pissarra, hi posa mercat i supermercat. Els alumnes han de dir coses positives de cadascun. Es genera una conversa sobre llocs de compra.
Fent un exercici de relacionar imatges amb els noms, els alumnes aprenen nou vocabulari sobre el menjar. Així mateix, per introduir els diversos recipients, en les dues fotos superiors es fa un exercici per parelles en el qual han d'endevinar a quin número correspon cada recipient.
Aquí s'introdueixen nous contiguts (preguntes que es fan alhora de comprar) i després es practiquen a través d'un exercici tancat en parelles.
Van fer un exercici a partir d'un àudio del llibre. L'Eva va introduir el que sentirien i el que havien de fer. El van escoltar dues vegades. Un cop els alumnes van haver respost, van llegir la transcripció per tal de treballar aspectes de vocabulari i gramàtica.
L'expressió oral és la destresa que es treballa més a classe, totes les activitats tenen un component d'expressió oral. Clars exemples en són l'activitat d'escalfament sobre les compres i la de les targetes amb plats originals.
L'Eva va portar aquestes targetes de confecció pròpia. L'objectiu consistia en descriure quins aliments formaven part d'aquests plats. En va repartir un parell per cada parella. Abans, ella va fer un exemple. Posteriorment els deien en veu alta. Aquest exercici permetia un ventall de repostes ampli, ja que incitava a la conversa i a la interpretació dels aliments.
Aquí tenim un exemple de comprensió escrita lligat amb un aspecte sociocultural. Es treballa mitjançant preguntes obertes.
L'expressió escrita a aquest nivell hi és present de forma escassa, i normalment en forma d'exercicis tancats o molt guiats. (també veure examen)
ELS ALUMNES
A l'esquema es pot veure els alumnes que habitualment venien a classe i les seves procedències. Quasi sempre s'asseien al mateix lloc.
Temps que porten a Catalunya: hi ha de tot, hi ha alumnes que porten pocs mesos i n'hi ha que porten 15 anys (com la parella de xilens). Però predominen els que porten mesos.
Nivell estudis previs: l'Eva em va comentar que aquest era un grup força atípic ja que el nivell d'estudis previs era força alt. Hi havia un alumne fent un doctorat, i uns quants amb carrera universitària.
Quant temps porten estudiant català: tots porten1mes.
Motivacions: la majoria volen aprendre català per relacionar-se amb més proximitat amb la gent d'aquí.
Interacció entre ells: tenen força bona relació, ja que abans i després de classe parlen entre ells, inclús tenen un grup whatssap, i estaven planejant fer una barbacoa per l'últim dia de classe.
Actitud de l'alumnat: a l'aula els alumnes fan silenci i demostren motivació per aprendre a través de preguntes i de participació en les activitats. Es prenen seriosament els exàmens (per exemple, l'examen oral l'havien preparat a casa i a classe se l'estaven revisant) i les tasques a fer a casa. L'assistència es força regular per la majoria, menys l'alumna xinesa, que ha vingut en menys ocasions, i això li comporta un aprenentatge amb més dificultats.
OBSERVACIÓ INTERMEDI 1 (B2 del MERC)
EL CONTEXT
El nivell intermedi 1 es fa a la Seu del Consorci de Sants-Montjuïc. Està en un carrer peatonal, rodejat d'escoles i de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiviosuals de la UB. És un lloc molt ben comunicat perquè té l'estació de Sants just a sota, autobusos i dues línies de metro a prop.
Aquesta observació va ser breu, ja que va constar de quatre hores. De totes maneres serà útil per comparar les observacions amb les del nivell bàsic 1.
Vés a
Entrada del Consorci a Sants.
EL CURS
Tipus de curs: extensiu
Nivell: intermedi 1 (B2 del MERC)
Època del curs: van començar al gener, o sigui que porten un mes.
Moment del dia i horari: dilluns i dimecres de 9.30 a 11.30.
Quantitat d'alumnes: 18 alumnes.
L'AULA
L'aula no és gaire gran, té llum natural i les cadires tenen un respatller on escriure que no és massa còmode. La pissarra és força gran i està ben il·luminada. Té un projector i altaveus, fet qua la fan més versàtil que l'anterior.
L'aula i les oficines del Consorci es troben en un primer pis, al qual només s'hi pot accedir a través d'unes escales. Per tant és un espai no adaptat.
Les parets estan decorades amb informació sobre el català, aforismes sobre les llengües i activitats que organitza el Consorci.
EL MATERIAL
A classe utilitzen diversos materials com fotocòpies de materials reals i amb exercicis.
El llibre de referència és el Nou Nivell Intermedi 1 de l'editorial Castellnou.
LA PROFESSORA
Aspectes personals:
Presència: la professora es diu Rosa Morte i té un tarannà molt diferent de l'Eva. És més gran que ella i d'entrada té un aspecte més aviat seriós, tot i això és molt acollidora amb els alumnes i té un punt irònic. El seu to de veu és correcte i s'explica clarament.
Aptitud:
Coneixement del tema i la matèria: es nota que la Rosa té molta experiència en l'ensenyament, ja que a l'hora d'explicar fa servir unes analogies molt entenedores així com uns dibuixos molt adients i divertits. Explica a poc a poc i posa exemples, també fa resums al final d'un tema.
Exemple 1: em va fascinar com va explicar els accents oberts i tancats. Va agafar un llibre, i davant dels alumnes el va obrir tot dient que la forma que feia era igual a la dels accents oberts. Quan el tancava, va dir que així eren els accents tancats.
Exemple 2: A l'hora d'explicar els diftongs, va fer uns dibuixos de les lletres i hi va explicar una historieta que ajudaven a una millor comprensió.
Actitud: en primer lloc, vaig trobar que la Rosa té una actitud molt integradora, ja que em va presentar a tots els alumnes i va fer que ells es presentessin, cosa que em va fer sentir acollida. És atenta i agradable, però té un posat estricte. Per altra banda, a vegades trobo que expressa judicis sobre les activitats que poden influenciar als alumnes i actuar sobre la seva motivació. Em refereixo a presentar activitats com "ara farem uns temes pesadets" o "voleu veure el vídeo? És avorrit...".
Objectius i continguts
La Rosa presenta els temes que faran, per exemple va explicitar que aquella setmana farien temes relacionats amb les dones, ja que el diumenge era el Dia de la Dona. També presenta altres activitatats simplement explicant-les i fa repassos de temes anteriors.
Metodologia
1.Enfocament: té un enfocament bàsicament comunicatiu i posa força èmfasi en la gramàtica. En concret ho he pogut objectivar en aquests punts:
- Posa el focus en la competència comunicativa dels alumnes ja que genera situacions de comunicació reals, com per exemple parlar sobre quines coses queden per arribar a la igualtat de drets entre homes i dones.
- La llengua vehicular és la L2.
- Fomenta que es treballi en parelles o petits grups. Passa pels grups mentre fan les activitats i dona feedback.
- Utilitza material autèntic.
2. Deures i avaluacions: en els dos dies que hi vaig ser la Rosa no havia posat deures, però si que en tenien uns de pendents pel dia de la Llengua Materna (presentar un llibre i un poema). Pel que fa a les avaluacions, aquestes són continuades i es valora sobretot l'expressió escrita i la gramàtica. Al final del curs hi ha una avalució qualificadora.
3. Com treballa la gramàtica: com ja he dit, la gramàtica és molt present a les classes. Ella posa el focus en la forma però de forma més aïllada que en el B1. Durant les dues classes va treballar els accents, els diftongs i va recordar la vocal o atòna.
En les quatre hores de classe la gramàtica hi va ser molt present. Vegem-ne més exmples:
- Els accents: em va agradar com ho va explicar perquè abans de tot va donar un sentit a l'existència dels accents. Ho va ensenyar d'una forma molt gràfica, comparant els accents amb la forma que es posa la boca i donant els motius de cada norma. Per exemple: "la i té accent tancat perquè la diem amb la boca tancada, la o tancada és com si anéssim a fer un petó." Després van fer una activitat tancada per practicar-ho.
- Els diftongs: mentre explicava els accents va fer un repàs als diftongs d'una manera molt gràfica i divertida. Personificant les vocals i explicant-ne una historieta amb dibuixos.
4. Correcció d’errors: ho fa el moment, molt semblant a l'Eva, i simplement repeteix el que ha dit l'alumne però de forma correcta.
5. Treball d’aspectes socioculturals:
Aquests aspectes hi van ser presents, ja que van fer un debat sobre la situació de la dona (en el marc del Dia de a Dona). També havíen de portar un poema i un escrit en el context del Dia de la Llengua Materna.
Activitats
Comprensió oral: per realitzar-la els presenta un llibre de la Teresa Sagrera, que es diu Confidències d’una Reina (va sobre la reina Peronella i el seu casament amb el Comte de Catalunya). Entrega preguntes de veritat o fals i les llegeixen individualment. Després de sentir l'àudio (dura 11 minuts, per mi una durada massa llarga), un a un van llegint les afirmacions i diuen si és veritat o fals. Aquesta activitat és utilitzada de pretext per treballar la següent expressió oral.
Expressió oral: després de fer la comprensió oral, es divideixen en grups, i discuteixen sobre com ha canviat la situació de la dona des de fa 100 anys. També els anima a comparar entre països de procedència (aspecte intercultural). Tant ella com jo anem passant pels grups per fer alguna pregunta i corregir les faltes o errors. El debat dura 15-20 minuts (també ho trobo força llarg, tot i que com que els alumnes estan animats, no cal restringir-ho perquè serà útil per ells). Al final de l'activitat els diu que un del grup digui les conclusions a les quals han arribat. Després em pregunta la meva opinió (aspecte comunicatiu) i fa una conclusió de tot el que s'ha dit (recollida de l'activitat).
En general les intruccions que dona la Rosa són molt clares i concises. Durant els dies les activitats han estat prou variades, ja que ha realitzat una comprensió oral, exercicis de gramàtica i dos debats.
Gestió i dinàmica a l’aula
Desenvolupament de les activitats: es nota que la Rosa té experiència. Organitza els alumnes de forma diferent alhora de fer les activitats i promou la interacció entre ells i amb mi. Durant les classes van fer activitats individuals, per parelles i en grups (petits i grans).
Ambient de la classe: és molt participatiu, es fa silenci i els alumnes estan atents.
Gestualitat i emotivitat: com he dit abans, la Rosa té un posat més seriós que l'Eva. També es veritat que al nivell B2 la gestualitat no és tan important ja que els alumnes ja tenen molts més recursos lingüístics. De totes maneres la Rosa és expressiva quan cal.
Aquí podem veure un exercici de subratllar les os atònes d'un text, i posteriorment de col·locar o atòna o u aplicant la regla de buscar l'arrel de la paraula. Per tant comença treballant la gramàtica en el context d'un text autèntic i després es practica en una activitat tancada.
La Rosa explica que les vocals dèbils, com que no tenen prou força, es necessiten i sempre van juntes. En canvi les fortes es barallen i van separades. Quan hi ha una vocal forta al davant arrossega la dèbil, quan és al revés la vocal forta se'n va.
Aquesta és la comprensió oral que van treballar a l'aula
ELS ALUMNES
Gràcies a que el primer dia tots els alumnes se'm van presentar vaig poder conèixer-los una mica més. La classe realment és molt variada (més que al B1) i hi conviuen catalanoparlants amb d'altres parlants de llengues maternes.
Temps que porten a Catalunya: el temps que porten a Catalunya realment és molt divers, el mínim és 2 anys i fins als 25 anys. Hi ha tres alumnes catalans i un de valencià.
Procedència: a l'aula hi ha una barreja molt interessant de procedències. Com he dit, hi ha 3 alumnes catalans i un de la Safor. Pel que fa a Espanya, hi ha dos alumnes gallecs, una de Màlaga, una de Jaén, una de Múrcia i una de Santander. Pel que fa a la resta, hi ha dos alumnes del Regne Unit, una d'Alemanya, una de Romania, una de Marroc, una d'Argentina, una de Mèxic i una de Nova York.
Motivacions: les motivacions són força diferents a les dels alumnes del B1. Molts d'ells ho fan per temes laborals, d'altres per millorar el seu coneixement de la llengua i finalment uns quants ho fan per motius socials (integrar-se millor a la societat catalana).
Nivell d'estudis: realment també és divers. Hi ha un alumne amb un quoficient intel·lectual límit (catalanoparlant), hi ha gent amb el graduat escolar i d'altres estudiants amb carrera universitària.
Temps que estudien el català: hi ha també, força heterogeneïtat en aquest aspecte. Els alumnes que porten menys mesos varen començar al setembre, la majoria, però, porten entre 1 i 3 anys, excepte una dona que va estudiar fa més anys, va parar, i ara hi torna. També hi ha altres alumnes que havien estudiat en altres formats i ara s'han apuntat aquí.
Interacció entre ells: els aprenents tenen una bona interacció entre ells. De fet, hi ha una dona que té uns 80 anys, que és de l'Alt Urgell, que està encantada de venir a classe i se sent l'àvia de l'aula. La Rosa, comenta que ella és la font de lexicografia de la classe. De fet, puc veure com es dona l'intercanvi que comentava la Sílvia, entre catalanoparlants i parlants d'altres llengües. Una altra mostra del bon ambient, és que el segon dia va arribar una alumna que havia estat mare i tothom la va aplaudir a l'entrar per la porta.
Totes les dades les he extret durant les sessions a partir d'un diari de classe i de completar una graella.
Aquí teniu la mostra en brut